Content

• Contingut: diferència entre el senyal analògic i el senyal digital
• Gràfic de comparació
• Què és un senyal analògic?
• Què és el senyal digital?
• Diferències claus
• Propietats del senyal digital vs analògic
• Diferències en l’ús d’engranatges
• Comparació de la qualitat analògica i digital
• Diferències en aplicacions
• Conclusió

Els senyals analògics i els senyals digitals s’utilitzen per transmetre dades, normalment mitjançant senyals elèctrics. En aquestes dues tecnologies, les dades, com un àudio o un vídeo, es canvien en senyals elèctrics. La diferència entre el senyal digital i el senyal analògic és que en els senyals analògics, les dades es tradueixen en polsos elèctrics d’amplitud variable. En senyals digitals, la traducció de dades és correcta en format binari (un o zero) on cada peça és representativa de dues amplituds diferents.

Analògic i digital són diferents formes de senyals. Els senyals s’utilitzen per transmetre informació d’un dispositiu a un altre. El senyal analògic és una ona contínua que continua canviant durant un període de temps. El senyal digital és diferent per naturalesa. La diferència fonamental entre el senyal digital i analògic és que els senyals analògics estan representats per les ones sinusoïdals mentre que, els senyals digitals estan representats per ones quadrades. Ens permet aprendre algunes diferències més entre el senyal digital i analògic amb el suport del gràfic de comparació que es mostra a continuació.

Contingut: diferència entre el senyal analògic i el senyal digital

• Gràfic de comparació
• Què és un senyal analògic?
• Què és el senyal digital?
• Diferències claus
• Propietats del senyal digital vs analògic
• Diferències en l’ús d’engranatges
• Comparació de la qualitat analògica i digital
• Diferències en aplicacions
• Conclusió

Gràfic de comparació

Què és un senyal analògic?

El senyal analògic és una mena de forma d’ona constant que canvia amb el pas del temps. Un senyal analògic es classifica en senyals simples i compostos. Senyals Analògics simples és una ona sinusoïdal que no es pot descompondre més. Mentre que un senyal analògic compost es pot descompondre encara més en ones sinusoidals múltiples. Es descriu un senyal analògic amb amplitud, freqüència o període i fase. L’amplitud marca l’altura més alta del rètol. La freqüència marca la velocitat amb què canvia el senyal. L'etapa marca la posició de l'ona respecte al temps.

Un senyal analògic no és immune al soroll. En conseqüència, afronta la distorsió i disminueix la qualitat de la transmissió. L'assortiment de valor en un senyal analògic no està fixat.

Què és el senyal digital?

El senyal digital també porta informació com els senyals analògics, però es diferencien en certa manera dels senyals analògics. El senyal digital és un senyal de temps discret no continu. El senyal digital porta dades o informació de forma binària, és a dir, un senyal digital que representa informació en forma de bits. Els senyals digitals es poden descompondre en ones sinusoïdals simples que s’anomenen harmònics. Cada ona fàcil té amplitud, freqüència i fase diferents. El senyal digital s’explica amb la velocitat de bits i el període de bits. L’interval de bits descriu la demanda de temps per ingerir un sol bit. D'altra banda, la velocitat de bits es refereix a la freqüència de poc interval.

Un senyal digital és molt més resistent al so; per tant, amb prou feines s’enfronta a cap distorsió. Els senyals digitals són més fàcils de transmetre i, per tant, són més fiables si es comparen amb els senyals analògics. El senyal digital té una àmplia gamma de valors. L'assortiment d'un senyal digital està situat entre 0 i 1.

Diferències claus

1. Un senyal analògic representa una ona constant que continua canviant durant un període de temps. Mentre que un senyal digital representa una ona no contínua que transmet dades en un format binari també conté valors discrets.
2. Els senyals analògics es representen per l’ona sinusoïdal constant mentre que, un senyal electrònic es representa per ones quadrades.
3. Tot parlant del senyal analògic, descrivim el comportament de la marea pel que fa a l'amplitud, la freqüència o el període i el període de la marea. D’altra banda, tot parlant de senyals diferents, descrivim el comportament de la marea pel que fa a la velocitat de bits i al període de bits.
4. L'assortiment d'un senyal analògic no està fixat mentre que l'assortiment del senyal digital està restringit i oscil·la entre 0 i 1.
5. Un senyal analògic és molt més vulnerable a la distorsió en resposta al so, però un senyal electrònic té immunitat en resposta al so, per tant, s’enfronta a qualsevol distorsió.
6. Un senyal analògic transmet dades en el tipus d’ona mentre que, un senyal electrònic transmet la informació de forma binària, és a dir, en el tipus de bits.
7. L’exemple de senyals analògics és que una veu humana i l’exemple del senyal digital és la transmissió d’informació en un ordinador.

Propietats del senyal digital vs analògic

Sincronització: la comunicació digital utilitza seqüències de sincronització específiques per determinar la sincronització.

Llenguatge: les comunicacions digitals requereixen un llenguatge que hauria de ser tant del propietari com del destinatari i hauria d’especificar la importància de les seqüències de símbols.

Errors: les pertorbacions en la comunicació analògica causen errors en la comunicació real prevista, però les pertorbacions en la comunicació electrònica no comporten errors que permetin una comunicació lliure d’errors. Els errors han de poder substituir, inserir o eliminar símbols que s’expressen.

Còpia: les còpies de comunicació analògiques no són iguals a les de qualitat, mentre que per culpa de la comunicació electrònica sense errors, es poden fer còpies indefinidament.

Granularitat: per obtenir un valor analògic de manera contínua variable que es representi de forma electrònica, hi ha un error de quantització que es fa una diferència entre el valor analògic real i la representació electrònica i aquesta terra de comunicació electrònica es coneix com a granularitat.

Diferències en l’ús d’engranatges

Molts dispositius disposen de centres de traducció integrats d’analògic a digital. Els micròfons i altaveu són exemples ideals de dispositius analògics. La tecnologia analògica és més barata en comparació amb la digital, però hi ha un límit de la mida de les dades que es poden transmetre en un moment determinat.

Els senyals digitals han revolucionat com la majoria de l’operador d’equips. Les dades es converteixen al mode binari i es tornen a muntar en un format original en la fase de recepció. Com que es poden manipular fàcilment, ofereix una selecció més àmplia d’opcions. Els equips digitals són més cars en comparació amb els equips analògics.

Comparació de la qualitat analògica i digital

Els dispositius digitals interpreten i reuneixen dades i, en aquest procés, són més vulnerables a la pèrdua de qualitat en comparació amb els dispositius analògics. L’avanç informàtic ha permès l’ús de mètodes de detecció i correcció d’errors per eliminar les pertorbacions artificialment dels senyals electrònics i millorar la qualitat.

Diferències en aplicacions

La tecnologia digital ha estat la més eficient al mercat de telefonia mòbil. Els telèfons analògics s’han redundat, tot i que la qualitat del so i la claredat eren bones.

La tecnologia analògica consisteix en signes purs com la parla humana. Amb les tecnologies digitals, aquest llenguatge individual es pot desar i emmagatzemar en un ordinador. Així, les tecnologies digitals obren l’horitzó per a aplicacions potencials il·limitades.

Conclusió

El senyal digital està substituint el senyal analògic, però el senyal analògic segueix sent el millor per a la transmissió de so.