Diferència entre IPv4 i IPv6
Content
- Gràfic de comparació
- Definició d’IPv4
- Format del paquet
- Capçalera de base
- Definició d’IPv6
- Format paquet IPv6
Capçalera següent: És un camp de vuit bits que descriu l’encapçalament que rastreja l’encapçalament de la base del datagrama. La següent capçalera és una de les capçaleres d'extensions opcionals que utilitza IP o la capçalera per a un protocol de capa superior com ara UDP o TCP.
Límit de salt: Aquest camp límit de vuit bits d'ajuda amb les mateixes funcions al camp TTL de IPv4.
Adreça d'origen: És una adreça d’internet de 16 bytes que identifica la font del datagrama.
Adreça de destinació: Aquesta és una adreça d’internet de 16 bytes que generalment descriu el destí final del datagrama.Vegem la diferència substancial entre IPv4 i IPv6.
- L'IPv4 té una longitud d'adreces de 32 bits mentre que l'IPv6 té una longitud de l'adreça de 128 bits.
- Les adreces IPv4 representen els nombres binaris en nombres decimals. D'altra banda, les adreces IPv6 expressen números binaris en hexadecimal.
- IPv6 utilitza la fragmentació de punta a punta mentre que IPv4 requereix un encaminador intermedi per fragmentar qualsevol datagrama massa gran.
- La longitud de la capçalera de IPv4 és de 20 bytes. En canvi, la longitud de la capçalera de IPv6 és de 40 bytes.
- IPv4 utilitza un camp de comprovació en el format de capçalera per a la verificació d’errors. Per contra, IPv6 elimina el camp de comprovació de la capçalera.
- A IPv4, l’encapçalament de la base no conté un camp per a la longitud de l’encapçalament i el camp de longitud de càrrega útil de 16 bits el substitueix a l’encapçalament d’IPv6.
- Els camps d’opcions d’IPv4 s’utilitzen com a capçaleres d’extensions a IPv6.
- El camp Temps per viure en IPv4 es coneix com a límit Hop en IPv6.
- El camp de longitud de capçalera present a IPv4 s'elimina a IPv6 perquè la longitud de la capçalera està fixada en aquesta versió.
- IPv4 utilitza la difusió per transmetre els paquets als equips de destinació mentre que IPv6 utilitza multidifusió i transmissió de vídeos.
- IPv6 proporciona autenticació i xifratge, però IPv4 no ho proporciona.
Conclusió
IPv4 i IPv6 són les versions del protocol d’internet on IPv6 és la versió millorada d’IPv4. Hi ha diverses diferències entre el protocol IPv4 i el IPv6 incloses les seves característiques, però la crucial és el nombre d’adreces (espai d’adreces) que genera.
La versió IP 4 (IPv4) genera 4,29 x 109 adreces de xarxa úniques, que són insuficients en quantitat i, per tant, Internet es queda sense espai. Mentre que la versió IP 6 (IPv6) produeix 3,4 x 1038 s’adreça i és una solució flexible i flexible del problema actual.
En primer lloc, entenem què és el protocol d’Internet. El protocol estàndard TCP / IP que defineix el datagrame IP com la unitat d’informació desplaçada a través d’internet. És un protocol de datagrama poc fiable i sense connexió: un servei de lliurament de més esforç. Internet és una abstracció de xarxes físiques i proporciona les mateixes funcionalitats com l’acceptació i el lliurament de paquets.
La IP ofereix tres coses principals:
- Especificació del format exacte de totes les dades.
- Efectua la funció d'encaminament i tria la ruta per a ingerir les dades.
- Es tracta d’una col·lecció de regles que donen suport a la idea d’un lliurament de paquets no fiable.
- Gràfic de comparació
- Definició
- Diferències claus
- Conclusió
Gràfic de comparació
| Bases de comparació | IPv4 | IPv6 |
|---|---|---|
| Configuració de l'adreça | Admet la configuració de manual i DHCP. | Admet la configuració i el numeració automàtica |
| Integritat de connexió de punta a punta | Inabastable | Realitzables |
| Espai d’adreces | Pot generar 4,29 x 109 adreces. | Pot produir un gran nombre d’adreces, és a dir, 3,4 x 1038. |
| Funcions de seguretat | La seguretat depèn de l'aplicació | IPSEC està integrat al protocol IPv6 |
| Longitud de l’adreça | 32 bits (4 bytes) | 128 bits (16 bytes) |
| Representació de l'adreça | En decimal | En hexadecimal |
| Fragmentació realitzada per | er i encaminadors de reenviament | Només per l’er |
| Identificació de flux de paquets | No disponible | Disponible i utilitza el camp de l'etiqueta de flux a la capçalera |
| Xec de camp | Disponible | No disponible |
| Esquema de transmissió | Difusió | Multidifusió i retransmissió |
| Xifratge i autenticació | No proporcionat | Proporcionat |
Definició d’IPv4
Una adreça IPv4 és un valor binari de 32 bits, que es pot mostrar com quatre dígits decimals. L’espai d’adreces IPv4 ofereix aproximadament 4.300 milions d’adreces. Només es poden assignar 3.700 milions d’adreces de 4.300 milions d’adreces. Les altres adreces es conserven amb finalitats específiques, com ara multidifusió, espai d’adreces privades, proves de loopback i recerca.
La versió IP 4 (IPv4) utilitza la difusió per transferir paquets d’un ordinador a tots els equips; això genera probablement problemes.
Notació puntejada i decimal d’IPv4
128.11.3.31
Format del paquet
Un datagrama IPv4 és un paquet de longitud variable format per una capçalera (20 bytes) i dades (fins a 65.536 juntament amb la capçalera). La capçalera conté informació essencial per a l'encaminament i l'enviament.
Capçalera de base
Versió: Defineix el número de versió d’IP, és a dir, en aquest cas, és 4 amb un valor binari de 0100.
Longitud de la capçalera (HLEN): Representa la longitud de la capçalera en múltiples de quatre bytes.
Tipus de servei: Determina la forma de manejar el datagrama i inclou bits individuals com ara el nivell de rendiment, la fiabilitat i el retard.
Longitud total: Significa tota la longitud del datagrame IP.
Identificació: Aquest camp s'utilitza en la fragmentació. Un datagrama de dades es divideix quan passa per diferents xarxes per coincidir amb la mida del marc de xarxa. Aleshores cada fragment es determina amb un número de seqüència en aquest camp.
Banderes: Els bits del camp banderes gestionen la fragmentació i identifiquen el primer, mitjà o darrer fragment, etc.
Datagrama IPv4
Fragment compensat: És un punter que representa la compensació de les dades del datagrama original.
Temps per viure: Defineix el nombre de salts que pot recórrer un datagrama abans de ser rebutjat. En paraules senzilles, especifica la durada per la qual roman un datagrama a Internet.
Protocol: El camp de protocol especifica quines dades de protocol de capa superior estan encapsulades al datagrama (TCP, UDP, ICMP, etc.).
Resum de capçalera: Aquest és un camp de 16 bits que confirma la integritat dels valors de la capçalera, no la resta del paquet.
Adreça d'origen: És una adreça d’internet de quatre bytes que identifica la font del datagrama.
Adreça de destinació: Aquest és un camp de 4 bytes que identifica la destinació final.
Opcions: Això proporciona més funcionalitat al datagrame IP. A més, pot portar camps com l'encaminament del control, la sincronització, la gestió i l'alineació.
IPv4 és una estructura d’adreces de dos nivells (id net i id d’amfitrió) classificades en cinc categories (A, B, C, D i E).
Definició d’IPv6
Una adreça IPv6 és un valor binari de 128 bits, que es pot mostrar com 32 dígits hexadecimals. Els colons aïllen les entrades en una seqüència de camps hexadecimals de 16 bits. Aporta 3,4 x 1038 Adreces IP. Aquesta versió d’adreça IP està dissenyada per satisfer les necessitats d’esgotar les IP i proporcionar adreces suficients per als futurs requisits de creixement d’Internet.
Com IPv4 utilitza una estructura d’adreces de dos nivells on l’ús d’espai d’adreces és insuficient. Aquesta va ser la raó per proposar l’IPv6, per superar les deficiències IPv4. Es va canviar el format i la longitud de les adreces IP juntament amb el format del paquet i també es van modificar els protocols.
Notació de colon hexadecimal d’IPv6
FDEC: BA98: 7654: 3210: ADBF: BBFF: 2922: FFFF
Format paquet IPv6
Cada paquet consisteix en un encapçalament de la base obligatòria aconseguida per la càrrega útil. La càrrega útil inclou dues parts, és a dir, capçaleres d'extensió opcionals i dades d'una capa superior. L’encapçalament de la base consumeix 40 bytes, inversament les capçaleres d’extensions i les dades de la capa superior solen contenir fins a 65.535 bytes d’informació.
Capçalera següent: És un camp de vuit bits que descriu l’encapçalament que rastreja l’encapçalament de la base del datagrama. La següent capçalera és una de les capçaleres d'extensions opcionals que utilitza IP o la capçalera per a un protocol de capa superior com ara UDP o TCP.
Límit de salt: Aquest camp límit de vuit bits d'ajuda amb les mateixes funcions al camp TTL de IPv4.
Adreça d'origen: És una adreça d’internet de 16 bytes que identifica la font del datagrama.
Adreça de destinació: Aquesta és una adreça d’internet de 16 bytes que generalment descriu el destí final del datagrama.
Vegem la diferència substancial entre IPv4 i IPv6.
- L'IPv4 té una longitud d'adreces de 32 bits mentre que l'IPv6 té una longitud de l'adreça de 128 bits.
- Les adreces IPv4 representen els nombres binaris en nombres decimals. D'altra banda, les adreces IPv6 expressen números binaris en hexadecimal.
- IPv6 utilitza la fragmentació de punta a punta mentre que IPv4 requereix un encaminador intermedi per fragmentar qualsevol datagrama massa gran.
- La longitud de la capçalera de IPv4 és de 20 bytes. En canvi, la longitud de la capçalera de IPv6 és de 40 bytes.
- IPv4 utilitza un camp de comprovació en el format de capçalera per a la verificació d’errors. Per contra, IPv6 elimina el camp de comprovació de la capçalera.
- A IPv4, l’encapçalament de la base no conté un camp per a la longitud de l’encapçalament i el camp de longitud de càrrega útil de 16 bits el substitueix a l’encapçalament d’IPv6.
- Els camps d’opcions d’IPv4 s’utilitzen com a capçaleres d’extensions a IPv6.
- El camp Temps per viure en IPv4 es coneix com a límit Hop en IPv6.
- El camp de longitud de capçalera present a IPv4 s'elimina a IPv6 perquè la longitud de la capçalera està fixada en aquesta versió.
- IPv4 utilitza la difusió per transmetre els paquets als equips de destinació mentre que IPv6 utilitza multidifusió i transmissió de vídeos.
- IPv6 proporciona autenticació i xifratge, però IPv4 no ho proporciona.
Conclusió
IPv6 conserva molts dels conceptes bàsics del protocol actual, IPv4, però canvia la majoria de detalls. IPv4 es va idear com a mitjà de transport i comunicacions, però el nombre d’adreces va arribar a un esgotament que va ser el motiu del desenvolupament d’IPv6. IPv6 proporciona escalabilitat, flexibilitat i possibilitats perfectes en l’àmbit del treball en xarxa.
